{"id":2217,"date":"2023-02-16T11:47:43","date_gmt":"2023-02-16T10:47:43","guid":{"rendered":"http:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=2217"},"modified":"2023-02-16T11:50:59","modified_gmt":"2023-02-16T10:50:59","slug":"2217-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=2217","title":{"rendered":""},"content":{"rendered":"\n

Rafael Poveda:<\/strong> \u00abMario Miguel Rodr\u00edguez Ruiz\u00bb.\u00a0El ve\u00efnat, Ajuntament de Mon\u00f2ver,\u00a0<\/em>abril de 2001, p. 26-27.<\/p>\n\n\n\n

Mon\u00f2ver, 1972. G\u00e8minis. Fill de Mario i Isabel. Des de menut va comen\u00e7ar dibuixar en casa i despr\u00e9s en el taller de Enrique Vidal 1985. Mario va cr\u00e9ixer en un ambient familiar on les converses sobre pintura i pintors era molt freq\u00fcent. Els seus pares, la seua tia Carmen i tamb\u00e9 son tio Esteban li parlaven sovint d\u2019Enrique Cosin i del grup de Teatre Palera del qual aquest \u00faltim era membre i de les vicissituds que havien patit al principi i el gran suport i defensa que havien tingut per part del pintor Lu\u00eds Vidal que els va acollir al estudi. L\u2019altra gran influ\u00e8ncia que Mario va tenir va ser del seu avi Salvador Ruiz, el qual era agent comercial i soci de Luis Vidal. En aquella \u00e8poca quasi ning\u00fa tenia cotxe, i Salvador era sempre qui acompanyava a Luis i els altres pintors, Boix, Cosin etc. a totes les exposicions. L\u2019avi li contava a Mario multituds d\u2019an\u00e8cdotes com per exemple que Luis Vidal el feia parar de sobte en mig de la carretera per tal de contemplar uns determinats colors.<\/p>\n\n\n\n

De la m\u00e0 del seu avi va visitar per primera vegada El Palera i -segons confessa- l\u2019olor de pintura i aiguarr\u00e0s li van influir gratament. Va intuir que all\u00f2 li agradava i estava plenament conven\u00e7ut que els homes que all\u00ed treballaven eren feli\u00e7os, que acudir cada dia a aquell lloc era un privilegi. Quan siga major vull dedicar-me a aquest ofici, va pensar. Aquells ulls innocents, amb 12 anys, sentien que el seu futur podia ser la pintura, un desig dif\u00edcil, per\u00f2 no impossible.<\/p>\n\n\n\n

Per aquell temps va comen\u00e7ar en l\u2019acad\u00e8mia d\u2019Enrique Vidal Pina a dibuixar amb carbons, llapis compost i aquarel\u00b7les. De la m\u00e0 del mestre comen\u00e7a a soltar-se i inicia les seues pr\u00f2pies investigacions i visions personals. All\u00ed descobreix l\u2019impressionisme i s\u2019enamora del quadres de Van Gogh, Gauguin, C\u00e9zanne etc. D\u2019Enrique valora molt que malgrat el seu car\u00e0cter divertit i bromista l\u2019insistira en que es prenguera la pintura seriosament.<\/p>\n\n\n\n

Mario recorda que quan eixia de les classes d\u2019Enrique se\u2019n anava amb els seus companys Antonio Ballester i J. Luis Azor\u00edn al Palera i continuaven pintant les coses que veiem. Al principi ho feien des de la teulada perqu\u00e8 no tenien la clau. Pintaven hores i hores sense cansar-se, ho percebien com un divertiment. No ho consideraven treball. All\u00f2 li va donar una base disciplinaria important.<\/p>\n\n\n\n

En 1985 va pintar els seu primer oli i exposa per primera vegada un quadre titulat Vista de la Iglesia desde El Palera<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

A partir del 86 troba una primera definici\u00f3 del seu estil. Estava buscant una identitat pr\u00f2pia. Ara, despr\u00e9s de 14 anys, es reconeixen algunes coses d\u2019ell mateix en eixos quadres primerencs. En 1988 obt\u00e9 l\u2019acc\u00e8ssit al millor tema en el concurs de cartells i animat, va plantejar-se la possibilitat d\u2019estudiar Belles Arts. Amb les recomanacions del seu mestre Enrique Vidal i del seu avi Salvador i el gran esfor\u00e7 dels seus pares se\u2019n va anar a Val\u00e8ncia. All\u00ed va descobrir un nou m\u00f3n i unes noves amistats. La gran ciutat li oferia amples horitzons que a Mon\u00f2ver li mancaven. Per comen\u00e7ar acudia cont\u00ednuament a L\u2019IVAM (Institu valenci\u00e0 d\u2019art modern) i a la majoria d\u2019exposicions que es celebraven. Tal i com m\u2019ho explica, Val\u00e8ncia va ser un alliberament. Quan va tornar ja no era el mateix. Va ser all\u00ed on descobreix el fauvisme, l\u2019expressionisme, Matisse, Derain, en definitiva l\u2019avantguarda. Bons professors com Jos\u00e9 Antonio Garcia Hern\u00e1ndez que en cinc anys de carrera i dos de doctorat li ajuden a descobrir les l\u00ednies art\u00edstiques actuals. Arriben les primeres vendes als seus familiars i amics que ajuden l\u2019economia familiar per tal de mantindre\u2019s en Val\u00e8ncia. Les exposicions de 1993 al camp de Mon\u00f2ver organitzades pel grup Palera Jove, del qual tamb\u00e9 formaven part M\u00aa Dolors Aguilar i Fabian Mira, van ser molt importants per a ell i van fer que es relacionara amb la gent del teatre per als que va dissenyar i realitzar l\u2019escenografia de Jaques i el seu amo<\/em> que va representar el Grup de Teatre Palera. Volien portar la pintura a llocs que probablement mai arribaria, per exemple a La Romaneta o el Fond\u00f3. Va ser una situaci\u00f3 surrealista quan despr\u00e9s de tancar la vaca van llan\u00e7ar coets anunciant l\u2019exposici\u00f3. En 1993 va acabar la carrera i li van donar la beca Rodr\u00edguez Acosta de Granada. Per l\u2019estiu van morir l\u2019avi Salvador i Enrique Cosin a qui solia visitar en sa casa. Per a ell es un moment cr\u00edtic i d\u2019una gran indecisi\u00f3. Va pensar que una manera de desenvolupar-se com a persona era continuar investigant i ampliar la seua base te\u00f2rica per aix\u00f2 va decidir fer el doctorat. En contacte amb el departament d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019art i amb Pablo Ram\u00edrez -catedr\u00e0tic i director- reb la seua proposta d\u2019investigar sobre la pintura alacantina i El Palera, que ja havia tractat abans. Agafa decididament la tesi amb contacte amb J. Antonio Aguirre de Madrid, pintor i cr\u00edtic important dels 60 i 70 -un model per a ell- i treballa en un projecte sobre el pintor monover Higinio Mallebrera. Es relaciona amb galeries com Vinatea, Crisol, etc. Pedro Esteban altre professor l\u2019invita a la beca en el Bierzo (Le\u00f3n). Tamb\u00e9 reb altres beques del Gil Albert.<\/p>\n\n\n\n

En el 97 va fer la prestaci\u00f3 social substitut\u00f2ria a l\u2019hospital cl\u00ednic Universitari de Val\u00e8ncia amb xiquets malalts de c\u00e0ncer i li va afectar positivament malgrat la gravetat de la situaci\u00f3. En el 98 torna a Mon\u00f2ver i Enrique Vidal li presta el seu estudi al carrer Fonament on ara est\u00e0. Compagina la doc\u00e8ncia amb la pintura: l\u2019any passat en la escola taller d\u2019Elda com a professor de disseny i enguany en la escola d\u2019art d\u2019Alcoi com a professor de dibuix i fotografia. Mario Rodr\u00edguez Ruiz procura deixar sempre v\u00e0ries portes obertes, de dur diverses l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 per a no esgotar cap d\u2019elles i tornar-hi quan vol. Aix\u00f2 li dona la tranquil\u00b7litat que tot pintor necessita. Quan treballa els paisatges s\u2019acosta a un realisme proper a l\u2019ortod\u00f2xia, de la mateixa manera que s\u2019acosta a la neofiguraci\u00f3 quan aborda la l\u00ednia que tal vegada siga la m\u00e9s interessant: els \u00e0ngels i les seues diferents representacions, els quals s\u2019han convertit en una quasi obsessi\u00f3. Un pintor d\u00e9u de ser un pintor del seu temps.<\/strong> Mario treballa a partir del reciclatge d\u2019imatges actuals, mirant peri\u00f2dics, diaris, v\u00eddeos, etc. Les manipula, i actua sobre elles investigant una part fonamental de la seua obra: la composici\u00f3. El collage i ara l\u2019ordenador s\u2019han convertit en un tema i en una ferramenta imprescindible. S\u2019ha de tenir en comte que al mirar un quadre de format considerable, com el titulat \u00c0ngel i corder<\/em>, el collage cobra una for\u00e7a molt important la qual el pintor evidencia encara m\u00e9s. Des de Falla o Stravinsky a Garbage i altres m\u00fasics alternatius, pinta i prepara la tesi sobre les exposicions de Pintura celebrades a Alacant entre 1950 i 1975, i el seu esperat llibre Las Exposiciones de Pintura de Mon\u00f3var y el Palera. 1916-1983<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rafael Poveda: \u00abMario Miguel Rodr\u00edguez Ruiz\u00bb.\u00a0El ve\u00efnat, Ajuntament de Mon\u00f2ver,\u00a0abril de 2001, p. 26-27. Mon\u00f2ver, 1972. G\u00e8minis. Fill de Mario i Isabel….<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2217","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/2217","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2217"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/2217\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2221,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/2217\/revisions\/2221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2217"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}