{"id":584,"date":"2014-11-13T18:42:13","date_gmt":"2014-11-13T17:42:13","guid":{"rendered":"http:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=584"},"modified":"2015-12-12T09:51:15","modified_gmt":"2015-12-12T08:51:15","slug":"una-nova-concepcio-de-les-coses","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=584","title":{"rendered":"Una nova concepci\u00f3 de les coses"},"content":{"rendered":"<dl>\n<dt><span id=\"result_box\" class=\"\" lang=\"ca\"><span class=\"hps\"><strong>Liberto Esteve Requena<\/strong>: cat\u00e0leg del<\/span> <span class=\"hps\">Cicle<\/span> <span class=\"hps\">d&#8217;Exposicions<\/span> <em><span class=\"hps\">Mon\u00f2ver<\/span> <span class=\"hps\">i<\/span> <span class=\"hps\">el<\/span> <span class=\"hps\">Seu<\/span> <span class=\"hps\">entorn<\/span><\/em>, <span class=\"hps\">celebrat a<\/span><\/span>\u00a0El Fond\u00f3, Cases del Senyor, La Romaneta, Xinorlet y Mon\u00f2ver. Julio-septiembre de 1993.<\/dt>\n<\/dl>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<dl>\n<dt><\/dt>\n<dt><\/dt>\n<dt><\/dt>\n<dt>Quan reflexione sobre la pintura dels tres i sobre all\u00f2 que els ha portat a pintar em quede maravillat. Ens fan part\u00edceps a tots de la seva obra. Perqu\u00e8 \u00e9s seva, com la vida. Sent una alegria de vore com expressen entre uns marcs qualsevol imatge o ambient i amb tanta naturalitat.<\/dt>\n<\/dl>\n<dl>\n<dt><em>Hi ha un moment en qu\u00e8 est\u00e0s pintant i estas totalment a\u00efllat<\/em>.<\/dt>\n<dt><em>Quan jo no veig dibuixos en els n\u00favols em trobe en una etapa en qu\u00e8 no estic capacitat per a pintar<\/em>.<\/dt>\n<dd>Fabi\u00e1n Mira<\/dd>\n<dt><em>Quan m\u2019apeteix pintar pinte estiga com estiga<\/em>.<\/dt>\n<dt><em>Hi ha quadres que quan els acabes dius: Qu\u00e9 guay!<\/em>.<\/dt>\n<dt><em>T&#8217;apeteix que la teva obra estiga per ah\u00ed, que la tinga gent, no la vols tan soIs per a tu<\/em>.<\/dt>\n<dd>Ma Dolores Aguilar<\/dd>\n<dt><em>No quiero pintar simplemente un paisaje, quiero representar el ambiente<\/em>.<\/dt>\n<dt><em>Para mi era muy importante el ambiente, cuando \u00edbamos Fabi\u00e1n, Noni, Azor\u00edn y yo a pintar al Palera. \u00cdbamos por la tarde, cuando se hac\u00eda de noche. Se o\u00edan las golondrinas, la gente que sal\u00eda de sus casas a tomar el fresco, encend\u00edan los faroles&#8230; El ambiente que hab\u00eda all\u00ed es para m\u00ed lo importante<\/em>.<\/dt>\n<dd>Mario M. Rodr\u00edguez<\/dd>\n<\/dl>\n<p>Encara em recorde d&#8217;aquell dia. Mario, que va canviar un color per un altre va dir: Este es uno de los que tengo que exponer.<\/p>\n<p>Encara puc sentir els ocells i les canyes grogoses que feien dibuixos pel vent. Feia un mat\u00ed de gloria. Ell pintava i jo escrivia. Est\u00e0vem en el Fond\u00f3. Un mat\u00ed de diumenge com un altre. En el camp. Va ser una experi\u00e8ncia que no se m&#8217;oblidar\u00e0 en la vida.<\/p>\n<p>Fent este article per al grup Palera em venen al cap imatges i paraules dites per ells tres. Mar\u00eda Dolores una vesprada a Novelda, en un bar, va dir: Jo soc molt sensible i m&#8217;afecten les coses. Jo vaig traure la cartera i ho vaig apuntar. Sempre anote les coses que m&#8217;agraden i que alg\u00fa ha dit. De Mar\u00eda Dolores recorde aquella casa aquell dimarts d&#8217;Abril, aquell dimarts de les tronades. Ens quedarem sense Ilum. Vaig entrar. A la saleta hi havia quadres, un al costat de l&#8217;altre. Vaig dir \u00abbuenas\u00bb i Mar\u00eda Dolores em va convidar a passar a la cuina. Estava en la seua casa, una casa plena de pintura. All\u00ed vam xarrar fins que ens qued\u00e0rem sense Ilum. Fora plovia i a la paret un quadre reflectia un color roig intens. Si hi ha quadres que donen Ilum, eixe era un d&#8217;ells.<\/p>\n<p>Cadasc\u00fa amb un estil propi i cadasc\u00fa amb unes idees propies sobre el mon. Sobretot Fabian. No el coneixia molt. Si de l&#8217;Institut i eixes xarrades entre amics, per\u00f2 no com ara. Des de que formaren el col.lectiu he trobat un altre Fabian del que jo coneixia. Es nota en la seva pintura un aspecte brusc i violent pero amb un sentiment que tan sols ell coneix. Em quede sorpr\u00e9s cada vegada que vaig a la seua casa i veig els seus quadres a la paret plens de misteri. Un estil diferent al de Mario i al de Mar\u00eda Dolores i una forma de ser molt peculiar. De tota manera tots formen un equip i tots s\u00f3n all\u00f2 que volen representar: expressi\u00f3 de la vida quotidiana.<\/p>\n<p>Les exposicions per les pedanies de Mon\u00f2ver semblen un recorregut pels paisatges, els camps, les cases i els carrers d&#8217;una terra que ells tres consideren seua. Un d&#8217;ells en una conversa amistosa em deia: Quiero que nuestra pintura llegue a esa gente. Porque se lo merece. A nosotros nos est\u00e1n tratando muy bien.<\/p>\n<p>Des d&#8217;un bon principi han sabut oferir-nos una altra manera de vore les coses. Eixes coses que nosaltres veiem cada dia, b\u00e9 un passeig pels carrers de Mon\u00f2ver, be en qualsevol lloc o en la nostra casa, i que no els donem import\u00e0ncia.<\/p>\n<p>Encara puc vore els quadres en I&#8217;exposici\u00f3 de Setmana Santa 93 en I&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Estudis Monovers. Un quadre de Fabi\u00e1n, un de Mario y un de Mar\u00eda Dolores col.locats en un rac\u00f3. Formaven un sol grup, un sol equip. Tres quadres de pintura i tres amics que s&#8217;estimen.<\/p>\n<p>El fet de pintar els fa originals i aleshores aut\u00e8ntics i com dir\u00edem a Mon\u00f2ver: <em>Tenen unes manetes d&#8217;or<\/em>.<\/p>\n<p>Enhora bona i molta sort. Us estime.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span id=\"result_box\" class=\"\" lang=\"ca\"><span class=\"hps\">\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Liberto Esteve Requena: cat\u00e0leg del Cicle d&#8217;Exposicions Mon\u00f2ver i el Seu entorn, celebrat a\u00a0El Fond\u00f3, Cases del Senyor, La Romaneta, Xinorlet y&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-584","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=584"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/584\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1240,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/584\/revisions\/1240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}