{"id":587,"date":"2014-11-13T18:48:53","date_gmt":"2014-11-13T17:48:53","guid":{"rendered":"http:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=587"},"modified":"2024-10-05T22:15:44","modified_gmt":"2024-10-05T20:15:44","slug":"un-campanar-del-xinorlet-una-casa-anonima-del-fondo","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/?page_id=587","title":{"rendered":""},"content":{"rendered":"
\n
Perpal<\/strong>: \u00abUn campanar del Xinorlet. Una casa an\u00f2nima del Fond\u00f3\u00bb. El ve\u00efnat, Ajuntament de Mon\u00f2ver, <\/em>Octubre de 1993.<\/span><\/span><\/dt>\n<\/dl>\n

 <\/p>\n

\n
<\/dt>\n
Hav\u00edem arribat al pati de la Casa de la Cultura i abans de passar el llindar de l’exposici\u00f3 ens hav\u00edem entretingut recorrent el mapa del cartell anunciador. Aqu\u00ed estan els noms de lloc, els top\u00f2nims que ens parlen d’un espai geogr\u00e0fic familiar: les Cases del Senyor, la Romaneta, el Fond\u00f3, el Xinorlet, el Many\u00e0…<\/dt>\n<\/dl>\n

Quan trasponem el portal, l’est\u00e8tica comen\u00e7a a contradir la cartografia i immediatament ens trobem de viatge per un territori que de sobte se’ns ha fet estrany. Aquestes imatges no corresponen a les que portem estampades en la retina. Aquell campanar del Xinorlet no \u00e9s veritat. Aquell blau irritat, no \u00e9s el cel de Mon\u00f2ver. Aquelles siluetes fant\u00e0stiques d’unes cases enmig de la polseguera d’una tempesta d’estiu, s\u00f3n pura fantasia. Aquelles pedres calc\u00e0ries, la recarada d’aquella serra, aquell carrer que tantes vegades hem passejat, s\u00f3n una quimera, un miratge, una al.lucinaci\u00f3.<\/p>\n

Aquests quadres mostren una nova realitat, una realitat que corregeix la realitat mateixa, la que nosaltres coneix\u00edem, la seua contemplaci\u00f3 ens obliga a detenir-nos per tornar a desxifrar-Ia. All\u00f2 que trobem emmarcat \u00e9s una recreaci\u00f3 del nostre espai geogr\u00e0fic immediat: les pedanies?, els camps de Mon\u00f2ver? Una recreaci\u00f3 que ens for\u00e7a a redescobrir una zona del territori monover amb la qual tots els \u00abciutadans\u00bb tenim obert un plet hist\u00f2ric.<\/p>\n

Els seus habitants eren els camperos essencials, molt m\u00e9s que els ve\u00efns d’un caseriu del Bilaire, de l’Alquebla o de la Pedrera; ells es distingien per una paraula, una cad\u00e8ncia, una forma verbal, de mosatros, ciutadans per excel.l\u00e8ncia, els qui tenim domicili dins les fites de la Venta de Blai, la rambla del Salitre, el Raval i la S\u00e8nia.<\/p>\n

Aquests j\u00f2vens pintors han eixit del casc urb\u00e0 carregats de cavallets i pintures i amb els ulls ben oberts i els pinzells en la m\u00e0 s’han proposat tornar-nos una visi\u00f3 est\u00e8tica d’aquell m\u00f3n menyspreat en nom d’una idea de modernitat de nou- rics. I aquesta visi\u00f3, ah! Ja no \u00e9s la d’un Amanci Mart\u00ednez travestit de Ca\u00f1\u00eds que va de \u00abvisita de soca\u00bb, no, no han acudit amb mirada arqueol\u00f2gica, ni amb somriure ben\u00e8vol, no han marxat amb l’afany del folklorista, ni amb la rid\u00edcula visi\u00f3 horaciana del senyoret, hi han acudit amb voluntat est\u00e8tica; s’havien imposat un exercici ret\u00f2ric a l’altura del seu desig d’aprendre i de la seua vocaci\u00f3 de dir i han tornat amb mig centenar de quadres que ens diuen aquell m\u00f3n menystingut. En un marc han encabit un m\u00f3n i ens el restitueixen en nom de la just\u00edcia. Ens el tornen estranyat perque ells s\u00f3n artistes i el seu ofici no consisteix a reproduir la realitat, sin\u00f3 a crear noves realitats autosuficients, aut\u00f2nomes, realitats creades del no-res o, com en aquest cas, a partir dels materials que el m\u00f3n del real els ofereix.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que aquells qui tanquen les portes a estos creadors en nom de no se sap quina moral abolida i simult\u00e0niament s’inflamen d’amor patri\u00f2tic local estan negant la mateixa idea que els enamora; li neguen l’al\u00e9 vital i la condemnem a la mort per ofegament. EIs pobles cultes estan obligats a protegir els seus artistes, ells son els ulls de la col.lectivitat, ells completen la nostra mirada insuficient, ells veuen m\u00e9s, m\u00e9sIIuny i millor i el seu esguard ens fa mirar m\u00e9s, m\u00e9slluny i millor.<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Perpal: \u00abUn campanar del Xinorlet. Una casa an\u00f2nima del Fond\u00f3\u00bb. El ve\u00efnat, Ajuntament de Mon\u00f2ver, Octubre de 1993.   Hav\u00edem arribat al…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-587","page","type-page","status-publish","hentry"],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=587"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1226,"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/587\/revisions\/1226"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mariorodriguezruiz.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}